Publi: envíosCertificados: ahorra más del 60 % en tu partida de envíos. 100% legal
Facebook Twitter Google +1     Admin

LAS CAPACIDADES DEL CEREBRO

Dicen algunas personas estudiosas, y otras que lo han leido o escuchado, que el cerebro tiene muchas capacidades que no hemos aprendido aún a desarrollar. No sé si será científicamente cierto y estará probado, pero me es indiferente. Porque lo que tengo claro es que hay una imposibilidad física de hacer todo lo que una persona se siente capaz o no de hacer, en un momento concreto. El cerebro tiene mucha potencia y muchas potencialidades, pero tiene una capacidad limitada de funcionamiento en un tiempo determinado. No se puede ser consciente de todo lo que se tiene en la cabeza, o tenerlo todo en la cabeza, en un mismo momento.

Al fin y al cabo, es a nue

... (... pica per a continuar)
30/11/2010 09:33 Eduard Hervàs Martínez >>> >>> >>>. sin tema No hay comentarios. Comentar.

CUSTODIA COMPARTIDA, REPONSABILIDAD COMPARTIDA

HIJOS COMPARTIDOS

Hemos podido leer en la prensa la implantación en algunas comunidades de la custodia compartida como la medida de tutela que regirá desde ahora en los procesos matrimoniales con hijos, y que se está previsto que también se apruebe una norma semejante a otras comunidades. Quiere decir que el padre y la madre deberán asumir de forma compartida las responsabilidades cotidianas del cuidado, educación y mantenimiento de las hijas y/o hijos, al disolver legalmente la relación de pareja.

Ya sabemos que cuando las parejas se separan siguen siendo padre y madre de hijas e hijos compartidos. Hasta ahora, lo habitual era que la madre se quedara con la prole y al padre se le asignaran unas horas o días de visita semanal y semanas de vacaciones, además de deber aportar un dinero mensual para su mantenimiento. Y la madre debería asumir la responsabilidad y el esfuerzo continuado de la guarda y custodia de los menores: vivir con ellos, alimentarlos, llevarlos a la escuela, etc. y etc.

... (... pica per a continuar)

Etiquetas: , , , , , ,

30/11/2010 09:20 Eduard Hervàs Martínez >>> >>> >>>. sin tema Hay 2 comentarios.

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres

UN NOU CURS, VELLES REFLEXIONS

Enmig de la crisi que abasta a tot i a tots, s’inicia un nou curs escolar, com cada setembre. Uns grapats d’alumnes comencen la seua escolaritat al voltant dels tres anys als centres d’Educació Infantil i Primària. Més de la meitat ja havien estat ja en el primer cicle d’Educació Infantil, amb la qual cosa no els és novetat estar unes quantes hores amb companyes i companys i algun adult de fora de la família.

Un altre grup -els qui van a centres públics- hauran deixat l’escola i hauran de començar a l’institut i serà per a ells una novetat. De sentir-se els majors de l’escola a ser els més menuts i haver d’aprendre les regles escrites i no escrites que conformen les relacions entre iguals, amb el sistema i amb el professorat. Un aprenentatge que es perd, normalment, l’alumnat dels centres concertats en repetir etapa rera etapa els mateixos espais, companyes i companys, adults i sistemes de relacions.

(... pica per a continuar)

07/09/2009 12:31 Eduard Hervàs Martínez >>> >>> >>>. FAMÍLIA I ESCOLA No hay comentarios. Comentar.

PERQUÈ NO AGREDISQUEN EL PARE NI LA MARE, 2

Em comenten responsables de Guarderies/Escoles Infantils que estan alarmades per la manera en què algunes mares estan aprenent a relacionar-se amb els seus bebés. I viceversa, com els/les bebés aprenen a relacionar-se amb elles. Arriben a plantejar la necessitat que en el temps de l’embaràs, especialment en les classes de preparació al part, les comares els expliquen que, a més de com és de meravellós tindre un fill i com cal fer perquè isca de la millor manera possible, el part és també l’inici d’una sèrie de preocupacions i problemes per al pare i la mare.

Els/les bebés ploren, es taquen, es desperten a la nit, cal donar-los el pit o el biberó, després les farinetes i després cal aconseguir que comencen a menjar menges de majors. I tenen febra, vomite

... (... pica per a continuar)

PERQUÈ NO AGREDISQUEN AL PARE NI A LA MARE, 1

PROBLEMA

Escolte per la ràdio que han augmentat les denúncies per menors que agredeixen als seus pares. I açò és molt greu. Per això es deia abans allò que "és més roí que pegar a un pare". Mal pronòstic té eixa família en què els pares patixen les agressions d'un o més fills/es s'agressions físiques, psíquiques o verbals, que de tot hi ha i tot fa mal-, siguen dels que denuncien o dels que ho callen i simplement ho patixen de portes cap a dins. Si volen eixir de l'embull en què s'han vist ficats pels anys viscuts junts hauran de tirar mà d'un/a bon professional de la psicologia i moltes ganes que tot canvie. Amb tot l'esforç que posen serà difícil, però hauran d'intentar-ho o renunciar a la relació m/paternofilial, recon

... (... pica per a continuar)
15/10/2008 11:13 Eduard Hervàs Martínez >>> >>> >>>. sin tema No hay comentarios. Comentar.

MALTRACTAMENT INSTITUCIONAL A SOL·LICITANTS D'ADOPCIÓ

L’adopció és la major forma de protecció d’un menor ja que tindre una família és un dels drets bàsics de qualsevol xiquet o xiqueta en ser el millor lloc perquè visca, cresca i aprenga a viure. En massa ocasions la família de biològica d’un xiquet o xiqueta no existix, no funciona com a tal o és perjudicial per a la xiqueta o el xiquet.

Perquè un xiquet o una xiqueta que no la té puga arribar a tindre una família fan falta una o dos persones (mare/pare) que vullguen rebre’l i assumir-lo com al seu fill o filla, amb totes les conseqüències. Com si l’hagueren concebut, gestat i parit. El procés que se seguix per a poder adoptar és semblant a un embaràs, encara que administratiu, amb major o menor patiment i càrrega burocrà

... (... pica per a continuar)
14/10/2008 21:29 Eduard Hervàs Martínez >>> >>> >>>. sin tema No hay comentarios. Comentar.

ELS DEURES ESCOLARS A CASA

Al llarg de l’estiu moltes famílies han estat afaenades intentant que els seus fills o filles feren els deures. Manar que facen els deures a l’estiu sembla ser una de les tasques importants del professorat quan acaba el curs, com una extensió de juny a setembre dels deures que ja manen de dilluns a divendres i al cap de setmana de setembre a juny.

Per algunes famílies els deures marquen els ritmes de l’any i de les vacances. No em referisc a l’alumnat d’Educació Secundària que ha d’aprovar les assignatures i resulta que les ha suspeses, que és normal que hagen d’estudiar per tal d’arribar a aprovar. Em referisc a l’alumnat de Primària i, fins i tot, d’Infantil. Hi ha mestre/a que s’entossudeix en que els xiquets i xiquetes duguen a casa cada dia, cada setmana i tot l’estiu fulls de sumes o restes, problemetes, cal·ligrafia, acolorir dibuixos o altres tasques escolars. El pare i la mare han d’assumir la responsabilitat que el seu fill o filla duga el deure fet a l’endemà, el dilluns o al pròxim setembre. Mai no ha demostrat ningú que el fet de fer els deures a casa siga positiu per a l’aprenentatge dels i les escolars, i mentre no se&r

... (... pica per a continuar)

EDUCAR. FAMILIA, ESCUELA Y TELEVISIÓN

20071011002308-tele-i-xiquets.jpg

EDUCAR

Allò que anomenem "Educació" té dues finalitats fonamentals:

  • Transmetre els coneixements i la cultura necessaris per la integració social dels xiquets
  • Ensenyar-los a pensar per si mateixos, a ser autònoms i lliures: educar per a la llibertat. Ensenyar els límits de la llibertat, el que es pot fer i no es pot fer; el que és correcte o no.
(... pica per a continuar)
08/10/2007 08:53 Eduard Hervàs Martínez >>> >>> >>>. FAMÍLIA I ESCOLA No hay comentarios. Comentar.

UNES NOTES SOBRE L'ADOPCIÓ

Famílies adoptants

L'adopció planteja temes d'interés des de la perspectiva psicològica, tant en allò que es refereix a la prevenció com a la intervenció.

Abans de res cal dir que no existeix cap "síndrome del xiquet adoptat". En una família adoptant es trobaran dificultats semblants a els que es poden trobar en altres famílies. Si de cas, hi ha algunes característiques que cal analitzar més espai. La proporció de famílies amb xiquets/es adoptats que consulten els especialistes en psicologia infantil és lleugerament superior a la de la població en general. La qual cosa no vol dir que hi haja mes trastorns psicopatològics en aquests xiquets, sinó que té a veure amb el major grau d'ansietat dels pares pel desenvolupament del fill/a i la preocupació per si exerciran correctament el seu paper de pares.

Els pares adoptants estan també exposats a determinats factors que poden augmentar la seua vulnerabilitat psicològica. Poden estar influïts per la manera

... (... pica per a continuar)
13/06/2007 13:00 Eduard Hervàs Martínez >>> >>> >>>. SOBRE LES ADOPCIONS No hay comentarios. Comentar.

LLEGIR DES DE LA FAMÍLIA

Per a començar a parlar de la LECTURA, en relació amb les vostres XIQUETES i XIQUETS (filles, fills, nebodes, néts, coneguts…) partirem d'una idea bàsica molt important:

Cal tindre en compte que és necessari LLEGIR (TAMBÉ i ESPECIALMENT) fora de l'escola, en la quotidiana quotidianitat de cada dia i en totes les situacions.

Llegir és necessari perquè un individu es moga en la societat, per a créixer com a persona i per a posar en marxa el cervell. I l'entorn familiar és un dels factors més importants a l'hora d'iniciar als menors en l'aprenentatge de la lectura i per a consolidar aquest aprenentatge. És per açò que els pares, les mares, els parents i amics han de contribuir a proporcionar un ambient que estimule la lectura dels menors.

(... pica per a continuar)

ADOLESCENTS: PREGUNTES I RESPOSTES, PER COMENÇAR

Qui són adolescents?

Ni xiquets ni adults al mig d'una no res confús i ambigu. L'edat d'inici estaria al voltant de 9-12 anys, variant segons el xiquet i el sexe. I sol durar al voltant de 10 anys, també en funció de en quina societat es trobe. Per exemple en algunes tribus, el pas de la infantesa a l'adult es fa de cop, no hi ha un període entés com d'adolescència.

Els adolescents són conflictius?

Tal vegada sí, però el que també és de veres és que estudis molt recents contradiuen la idea de que la tensió i el malestar psíquic siguen una part normal i necessària de l'adolescència. No tindria que ser que els adolescents, pel fet de ser adolescents, siguen conflictius. Els ado

... (... pica per a continuar)

JOGUETS, SEMPRE JOGUETS

20060223185939-engranatge.gif

Molt abans que entre el mes de desembre, les necessàries i acurades campanyes publicitàries de tantes firmes comercials han tornat a recordar als xiquets i les xiquetes any darere any que vindran els Reis, el Pare Nadal, Santa Claus, el pare, la mare, les ties, els iaios o les amistats failiars. I que tots vindran ben carregats de regals de tot tipus, especialment joguets. Per fer memòria utilitzen els catàlegs comercials enviats a les cases - best-sellers infantils d’estes dates i de tot l’any, que podrien servir per iniciar els menuts en la lectura- i utilitzen la televisió -meravellosa caixa luminosa de tantes meravelles consumistes- que llança els seus missatges directament al fons del cervell dels menuts i dels majors.

Per això, com van complint-se els ritmes anuals i ara ja és el moment que és, no podem defugir d’enfrontar-nos amb l’experiència real de triar i encomanar els joguets de Nadal i/o Reis. I per no errar-ho massa i que ens isca de la millor manera possible, haurem de fer un esforç i posar-nos en el lloc dels menuts per tal de pensar què senten, com són, com

... (... pica per a continuar)

SER MÚSICS PROFESSIONALS O APRENDRE A ESTIMAR LA MÚSICA

20060223185355-piano.jpg

No cap dubte que l’educació musical juga un paper fonamental en la formació integral de l’individu, ampliant la seua percepció general, visual i auditiva, afavorint l’aprenentatge i la vivència de les emocions, el desenvolupament físic i la capacitat creadora. Per això ha estat un gran encert introduir la música a l’escola, acostant el fet musical a totes les xiquetes i xiquets, amb l’objectiu de desenvolupar les seues capacitats, els seus coneixements, hàbits i habilitats, permetent-los que tinguen una valoració del món musical a partir de l’experiència directa. Amb el cant, els ritmes, l’expressió corporal, la creació, l’apreciació i l’anàlisi d’obres musicals o l’execució d’instruments senzills de fàcil maneig que els possibilita fer música d’una manera viva i creadora.

Però no és de la música a l’educació infantil, primària o secundària del que volia parlar ara mateix, sinó de l’altra vessant de l’educació musical, que és l’ensenyament/apre

... (... pica per a continuar)

INTERACCIONS, POSITIVES I NEGATIVES, ENTRE LA FAMILIA I L'ESCOLA

Després de veure massa casos concrets, estic convençut que en lloc de col·laborar fins un objectiu comú
(la formació de les xiquetes i xiquets , filles i fills per a uns i alumnes per als altres però,
finalment les mateixes personetes) l
a família i l’escola, massa vegades es compliquen mutuament la vida.
Quan parle de Escola, dic Formació i no Educació perquè ja s’ha explicat massa
que els responsables de l’Educació dels fills són els seus pares.

L’escola ajuda a les famílies a Formar, a Instruir en alguns temes i destreses que les famílies no saben, no poden o no tenen temps. Però es suposa que a l’estat, a l’Administració, als poders públics, també els interessa incidir –o no incidir- en alguns temes que planteja a l’escola per a que aquesta ho assumisca com a propi: Drets i deures, la Participació, Drets Humans, Principis Constitucionals i de Convivència, Respecte al Medi Ambient, Superació de Conflictes , la Pau... Fins i tot, l’escola val per a fluorar les dentetes dels menuts, o per a posar Vacunes i parlar de Sexe, Droga i Rock &

... (... pica per a continuar)
15/01/2006 13:19 Eduard Hervàs Martínez >>> >>> >>>. FAMÍLIA I ESCOLA No hay comentarios. Comentar.

L'ESPORT INFANTIL, COM ELEMENT EDUCATIU

En principi tots tenim la idea -més o menys reflexionada o intuïtiva- que practicar esport de manera habitual és una activitat positiva per als xiquets i les xiquetes, especialment si és un esport d’equip.

Als xiquets i xiquetes des de ben xicotets els agrada el moviment, l’activitat física, amb la qual cosa aprenen a utilitzar el cos i a cremar energies. També, quan van fent-se majors, els agrada realitzar activitats amb d’altres, per tal de sentir-se membres d’un grup i aconseguir coses junts, siga un resultat d’una competició esportiva, un dibuix col·lectiu o una activitat d’investigació escolar. I és clar, i així ho diuen els especialistes, que l’esport per als menuts pot ser un joc, una font de plaer pel que té d’activitat física, de superació personal i de relació amb els altres, convertint-se en un element més de la seua educació. Però un element que en principi és positiu pot arribar a transformar-se en un conjunt de rígides activitats i obligacions que en lloc d’ajudar-los en la seua evolució i creixement com a persones del present i del futur, els complique la seua educació personal.

... (... pica per a continuar)
15/01/2006 13:05 Eduard Hervàs Martínez >>> >>> >>>. ESPORT INFANTIL No hay comentarios. Comentar.


Powered by Blogia

Blog creado con Blogia.
Blogia apoya a la Fundación Josep Carreras.

Contrato Coloriuris