Blogia
EDUCAR EN FAMILIA

INTERACCIONS, POSITIVES I NEGATIVES, ENTRE LA FAMILIA I L'ESCOLA

Després de veure massa casos concrets, estic convençut que en lloc de col·laborar fins un objectiu comú
(la formació de les xiquetes i xiquets , filles i fills per a uns i alumnes per als altres però,
finalment les mateixes personetes) l
a família i l’escola, massa vegades es compliquen mutuament la vida.
Quan parle de Escola, dic Formació i no Educació perquè ja s’ha explicat massa
que els responsables de l’Educació dels fills són els seus pares.

L’escola ajuda a les famílies a Formar, a Instruir en alguns temes i destreses que les famílies no saben, no poden o no tenen temps. Però es suposa que a l’estat, a l’Administració, als poders públics, també els interessa incidir –o no incidir- en alguns temes que planteja a l’escola per a que aquesta ho assumisca com a propi: Drets i deures, la Participació, Drets Humans, Principis Constitucionals i de Convivència, Respecte al Medi Ambient, Superació de Conflictes , la Pau... Fins i tot, l’escola val per a fluorar les dentetes dels menuts, o per a posar Vacunes i parlar de Sexe, Droga i Rock & Roll.

Passe a enumerar algun dels punts que l’escola i la família es compliquen entre si. Pareixerà que vaig més a favor de la família que de l’escola, però és el rol que ara tinc, estic més a la banda dels pares.

  • · Hi ha famílies atabalades pels deures que se’ls mana als fills/es/alumnes i, fins i tot, han de programar els caps de setmana en relació a la quantitat de deures.
  • · Ah, cal dir que l’escola també és una Guarderia, el lloc on es deixa als xiquets i xiquetes quan els pares han de treballar o han de fer la casa. Això complica l’escola però és que, legalment, també és així.
  • · Quan a l’escola es conten coses que difereixen de les que es conten a casa: valors: ¿quins valors manen? ¿Els de casa, els del mestre, els del Projecte Educatiu de centre?
  • · Quan a casa es conten coses diferents a les que es diuen a l’escola...
  • · Quan l’escola obliga a que es trien unes determinades optatives o, fins i tot, batxillerats concrets o no-mòduls professionals específics.
  • · Quan hi ha mestres que no tenen instruments per ensenyar els alumnes: tècniques psico-pedagògiques i de control de la classe...
  • · Quan les famílies pensen que els mestres no fan res, entre vacances i vacances, treballen ben poques hores de ben pocs dies d’alguns mesos a l’any, i ho fan saber als fills/alumnes, que es posen en contra del professorat...
  • · Quan es desqualifiquen mútuament pares, mestres i alumnes
  • · Quan els mestres arriben a dir “¿no teniu pares?” si els alumnes/fills no han entés algunes coses dels deures...
  • · Quan són les mares les qui relacionen família i escola, amb la qual cosa li lleven importància perquè els hòmens solen fer les coses importants a les famílies, com anar a treballar a la fàbrica o penjar algun quadre o arreglar un fusible, mentre les dones fan coses sense importància com el menjar, llavar i estendre, ... i relacionar-se amb l’escola.
  • · Quan els/les mestres els tenen por a les mares/pares i es posen a la defensiva quan van a parlar-los...
  • · Quan els pares i mares aprenen a que l’escola els crida quan hi ha problemes, i es posen a la defensiva...
  • · Quan les famílies –les mares- que van a dur els fills menudets a l’escola i els interessa el que passa, van aprenent a deixar d’anar a parlar amb els mestres i a participar...
  • · Quan les escoles es tanquen no sé si perquè no isquen o perquè no entren ... I es fan uns llocs ben tancats.

I, al final, en aquestes relacions –positives i negatives- guanya o perd, segons qui, l’escola, la família, l’alumne/a fill i filla i, al final de tot, la societat en conjunt. O una part de la Societat, perquè no sé com s’ho fan a l’ensenyament privat.

Podríem començar a descomplicar les relacions, o a inventar-ne altres, amb diàleg i cvontactes entre pares i mares, mestres i directors i directores.

 

0 comentarios