Blogia
EDUCAR EN FAMILIA

UNES NOTES SOBRE L'ADOPCIÓ

Famílies adoptants

L'adopció planteja temes d'interés des de la perspectiva psicològica, tant en allò que es refereix a la prevenció com a la intervenció.

Abans de res cal dir que no existeix cap "síndrome del xiquet adoptat". En una família adoptant es trobaran dificultats semblants a els que es poden trobar en altres famílies. Si de cas, hi ha algunes característiques que cal analitzar més espai. La proporció de famílies amb xiquets/es adoptats que consulten els especialistes en psicologia infantil és lleugerament superior a la de la població en general. La qual cosa no vol dir que hi haja mes trastorns psicopatològics en aquests xiquets, sinó que té a veure amb el major grau d'ansietat dels pares pel desenvolupament del fill/a i la preocupació per si exerciran correctament el seu paper de pares.

Els pares adoptants estan també exposats a determinats factors que poden augmentar la seua vulnerabilitat psicològica. Poden estar influïts per la manera en que han viscut l'absència involuntària de fills, per la manca de referències de l'experiència de l'adopció, per veure's sotmesos a processos de selecció i observació on es poden trobar contínuament jutjats, per tindre més edat que la majoria dels pares de fills semblants, o per les actituds de les seues famílies d'origen front a aquella adopció concreta.

Poden tindre també por a alguna herència patològica del fill/a, a la qual atribuesquen la problemàtica del seu desenvolupament i comportament. Aquesta por és paral·lela a la que pot haver en qualsevol família en relació a la família del pare o de la mare, a la que l'altre cónjuge pot atribuir-li defectes o problemàtiques presents al fill.

Preocupacions especials

Hi ha dos temes que preocupen els pares i que, segons com es resolguen, poden facilitar o complicar la vida de la família adoptant: La revelació sobre l'adopció i la demanda d'Informació sobre els orígens.

  • La revelació: Els xiquets han de saber, des del principi i a la mida de les seues possibilitats de coneixements i acceptació, que són adoptats. En les famílies que accedeixen a l'adopció internacional -Xina, Colòmbia , Rússia...- és més fàcil, ja que els fills solen tindre algunes característiques ètniques que els fan "diferents", venen ja amb 2 o 3 anys d'edat i hi ha l'experiència del viatge i la relació amb d'altres famílies adoptants. En xiquets que han estat adoptats només nàixer és més fàcil trobar aquest problema, especialment en Adopció Nacional, ja que se'ls pot amagar la realitat de l'adopció. El fet que els xiquets vagen creixent envoltats d'un secret que tot el món sap excepte ells, i que els pertoca com a una cosa que pertany a la seua vida i a la seua intimitat, dificulta les relacions familiars i el seu desenvolupament personal. A més, la revelació és fàcil que la facen persones diferents a la família i, en moltes ocasions, d'una manera poc agradable i convenient. Tot aquest conjunt de situacions poden provocar fàcilment una primera resposta del fill/a de desconfiança front als pares.
  • La demanda d'informació sobre els orígens. En una gran majoria de casos, arriba un moment que els fills adoptats volen tindre informació sobre la seua família biològica. Açò pot ser entés negativament per la família adoptant, quan és un fet normal i lògic. Encara que el fill adoptat coneix, accepta i vol als seus pares adoptius com els seus pares rels, necessita completar la informació real sobre la seua vida, sense que açò haja de qüestionar les relacions amb els seus pares adoptius. La por que aquesta situació provoca en alguns pares, que pensen que si coneixen els pares biològics potser els abandonen a ells, pot dificultar la relació paterno-filial, sobre tot en l'adolescència i accentuar més encara la sobreprotecció.

Prevenció Familiar

Quant a la intervenció preventiva o terapèutica, cal tenir en compte:

  • És necessari ajudar a que els pares elaboren, a nivell individual i en parella, els aspectes relatius a l'adopció, en relació a les seues creences, les pors, etc. Per això s'ha de propiciar que isquen al diàleg tots els temes relatius al passat, present i futur dels seus fills adoptats: revelació de l'adopció, acceptació de les famílies d'origen dels pares, imposició de límits, premis i càstigs, demandes d'informació sobre les famílies biològiques, etc.
  • Presentar el fill/a en societat i facilitar-li relacions socials amb xiquets i xiquetes de la seua edat, així com relacionar-se els pares amb pares de fills d'aquestes edats. El fet que els pares adoptants siguen majors pot provocar que en principi hi haja un buit de relacions amb altres xiquets de l'edat.
  • Cal intervindre per a previndre i canviar les actituds de sobreprotecció exagerada, que poden provocar xiquets i xiquets amb problemes d'adaptació i conductes disruptives.
  • S'ha de tenir en compte la necessitat d'un període d'adaptació als nous pares i germans -si els hi ha- i a les famílies d'origen, encara que són xiquets i xiquets que han estat preparats per a l'adopció i el desig d'una família els fa ser molt adaptables.
  • En xiquetes o xiquets majors, cal pensar en la possibilitat que hagen sofert abandó o maltractaments en les famílies biològiques, per la qual cosa podria existir una alteració global de la personalitat, que caldria tractar específicament. Poden ser xiquets/es que desafien l'entorn amb actituds i conductes agressives i antisocials, per descobrir si, amb tot i açò, els nous pares els volen, mentre estan provocant que se'ls rebutge.

0 comentarios