JOGUETS, SEMPRE JOGUETS

Molt abans que entre el mes de desembre, les necessàries i acurades campanyes publicitàries de tantes firmes comercials han tornat a recordar als xiquets i les xiquetes any darere any que vindran els Reis, el Pare Nadal, Santa Claus, el pare, la mare, les ties, els iaios o les amistats failiars. I que tots vindran ben carregats de regals de tot tipus, especialment joguets. Per fer memòria utilitzen els catàlegs comercials enviats a les cases - best-sellers infantils d’estes dates i de tot l’any, que podrien servir per iniciar els menuts en la lectura- i utilitzen la televisió -meravellosa caixa luminosa de tantes meravelles consumistes- que llança els seus missatges directament al fons del cervell dels menuts i dels majors.

Per això, com van complint-se els ritmes anuals i ara ja és el moment que és, no podem defugir d’enfrontar-nos amb l’experiència real de triar i encomanar els joguets de Nadal i/o Reis. I per no errar-ho massa i que ens isca de la millor manera possible, haurem de fer un esforç i posar-nos en el lloc dels menuts per tal de pensar què senten, com són, com pensen, què somien, amb quins objectes jugaran més i millor.

Caldrà que els observem i parlem amb elles i amb ells, però també que hauriem d’aprofitar l’oportunitat per escorcollar els nostres records de quan encara teníem pocs anys i sabíem per experiència pròpia de jocs i de joguets. I gastàvem el temps en créixer i aprendre a créixer amb tots i tot el que teníem al voltant.

ELS JOGUETS...

Haurem d’assegurar-nos que els joguets que triem siguen segurs i que potencien la seua creativitat; que no els facen ser més sexistes del que ja són per les mil influències socio-televisives; que els ajuden a reconéixer i expressar les emocions. Que siguen uns joguets senzills i servisquen per a jugar perquè, si no, no seran joguets encara que isquen als catàlegs, s’anuncien a les televisions i estiguen exposats a les grans superfícies comercials.

I per encertar-ho més, cal que, abans de demanar-los als Reis o al Pare Nadal, les xiquetes i els xiquets els miren i els palpen perquè els entren per les mans a més d’entrar-los pels oïts i pels ulls. Cal traure’ls de les caixes als magatzems o provar-los a les ludoteques perquè puguen adonar-se de les seues limitacions abans de fer-se falses il·lusions de jugar i que no es jugue.

Hauríem de procurar que regalar joguets no siga només una forma de quedar bé amb els familiars i els amics o que es note que som els més esplèndids de tots. Volent quedar molt bé amb molts joguets o joguets molt cars potser l’única cosa que aconseguirem serà fomentar el desficaci i, atabalar-los amb massa coses fins que els ofeguem fins i tot les ganes i possibilitats de jugar. Tindre més joguets no vol dir jugar més.

LES COSES, ELS JOCS I EL TEMPS...

I quan més coses tinguen més en voldran i més fàcilment es frustraran quan no tinguen tot el que demanen. I la frustració constant que sofreixen molts dels xiquets, adolescents i jóvens actuals acaba en agressivitat i violència, allò que després es pateix a la família, a l’escola i l’institut o als carrers de les ciutats.

Per cert, si som capaços de recordar un poc en els nostres dies d’infantesa, veurem com també, a més de joguets, caldrà que els proporcionem als fills, filles, néts, nebodes o fillols llocs i espais n estar a gust i jugar i companys de joc amb qui fer-ho. Endevinalles, contes, tonadetes i cançons, balls, carreres, arbres per a pujar, ninetes i casetes per a retallar, pedretes per col·locar. Samboris per botar, boletes per encauar, cordes per a botar o llibres per llegir o escoltar com algú els llig.

I, també, fixem-nos que necessitaran temps, molt de temps lliure per aprendre a compartimentarlo, compartir-lo, administrar-lo i distribuir-lo. Temps d’ells i per a ells i temps nostre -dels adults que tenen més a prop-, també per a ells.