Blogia
EDUCAR EN FAMILIA

EDUCAR. FAMILIA, ESCUELA Y TELEVISIÓN

EDUCAR. FAMILIA, ESCUELA Y TELEVISIÓN

EDUCAR

Allò que anomenem "Educació" té dues finalitats fonamentals:

  • Transmetre els coneixements i la cultura necessaris per la integració social dels xiquets
  • Ensenyar-los a pensar per si mateixos, a ser autònoms i lliures: educar per a la llibertat. Ensenyar els límits de la llibertat, el que es pot fer i no es pot fer; el que és correcte o no.

La llibertat no pot ensenyar-se ni aprendre’s en solitari sinó que, com a valor ètic que és, ha de tindre uns fins en relació amb altres persones. S’és lliure per a fer alguna cosa que, a ser possible, agrade i satisfaga personalment.

Ensenyar a ser lliure és ensenyar els límits de la llibertat, perquè la llibertat personal només té sentit en la mida que s’ha confrontar amb la llibertat dels demés.

Els valors només poden aprendre’s en la pràctica, en la relació amb altres membres de la societat; la seua teoria ja s’anirà aprenent amb posterioritat. Socialment es transmet una Cultura: "una forma de viure i veure el món i de relacionar-se amb ell i amb les altres persones". S’aprenen en la societat:

  • els rols socials
  • el respecte a les persones
  • els hàbits
  • l’ús del llenguatge
  • què s’espera de les persones
  • .... ....

L’Educació i la Cultura són complementàries, i constitueixen dos ingredients necessaris per aconseguir la igualtat d’oportunitats. Les persones incultes tenen menys possibilitats de situar-se socialment.

Podem plantejar diferents alternatives quant als objectius de l’Educació en general.

· Educar l’autonomia personal, o la cohesió social?

· Educar en l’originalitat o en la tradicionalitat’

· Reproduir els rols existents o produir rebels?

· Basar-se en una neutralitat ideològica o proposar models d’excel·lència?

L’Escola -el Sistema Educatiu- és un mitjà per arribar a aconseguir la igualtat d’oportunitats, però tenim el condicionant que al 40% de les famílies no hi ha condicions que propicien l’estudi i faciliten l’aprenentatge escolar dels seus fills. Nogensmenys, en totes les famílies hi ha la televisió.

La tríada formativa:

És per açò que podem dir que a la societat actual hi ha tres pilars bàsics que estan educant la població, cadascú des d’un àmbit i produint uns resultats diferents: La família, l’escola i la televisió.

1.-La família:

La família exerceix un poder i control directe i afectiu. És el primer lloc on es socialitzen els humans i es fan persones. On s’aprenen d’una manera no formal ni regulada els rols bàsics i les relacions interpersonals.

2.-L’escola:

L’escola socialitza en sentit ampli, instrueix i contribueix a integrar els xiquets en la Societat, integrant-lo en costums i obligacions que són possibles des d’un tracte més impersonal i menys afectiu.
Es faciliten i s’aprenen models d’autoestima i valors socials des del currículum ocult. HI ha la dicotomia entre educar l’especialització o la globalització dels coneixements.
Potser caldria invertir la piràmide educativa, donant-li més importància i demanant una major formació als professionals que s’ocupen dels més menuts: per ordre. E. Infantil, E. Primària, E. Secundària, Universitat.
Actualment s’observa una crisi del model d’Educació Pública, perquè no per ser pública és eficaç, ni ofereix la igualtat d’oportunitats.

La LODE va incorporar el principi de l’Educació per a tots, i la LOGSE va estendre les etapes educatives fins els 16 anys, amb

  • una Educació Bàsica i Secundària unificada per a tots, i
  • un Batxillerat i Formació Professional diferenciada, adaptada a l’alumnat.

Formació plena de la Persona

LA LOGSE proclama la importància d’educar en uns valors morals, per tal d’aconseguir la "formació plena de la persona" i "conformació de la pròpia identitat". Proposa una Educació que, a més de transmetre uns coneixements, ajude a ser crítics amb ells.

Però la llei es mostra també utilitarista. Desapareixen les assignatures humanístiques a favor de l’augment de les científiques i tècniques.

Es té més en compte l’eficàcia laboral -Instrucció- que la formació com a persona -Educació-

L’Escola no sols ha d’instruir sinó també ha d’educar, fent "sers autònoms, capaços de pensar i de ser crítics. Però cada vegada es fa menys cas als clàssics, a la necessitat de la lectura, de la reflexió personal i en grup.

Perquè algú siga autònom cal:

  • Ensenyar-lo a voler el món
  • Ensenyar-lo a tindre i valorar les seues relacions socials i personals
  • Que puga despreciar allò que no val
  • Crear hàbits i costums positius i facilitar que rebutgen els que no agraden.
  • Saber discernir unes coses d’altres

Per ensenyar a pensar sobre si mateix, cal partir d’unes idees i imatges en què pensar; partir d’una tradició i una cultura pròpies. Des del coneixement de la pròpia cultura podrà plantejar-se una crítica i un canvi.

Però ara mateix està més valorada la persona tècnica que la culta, que suposa l’eficàcia tècnica com a valor final, sense relacionar-la amb els resultats i la funcionalitat real social.

En la societat occidental, hi ha uns valors socials compartits que tenen a la base la tradició cristiana i la il·lustració, arrelats en una tradició que arriba fins els grecs. Teòricament s’ha de creure en:

  • L’Ètica
  • La Justícia
  • La Llibertat
  • La Tolerància i el respecte mutus
  • La Solidaritat
  • La Igualtat d’oportunitats

Però no hi ha la preocupació de discutir i ensenyar aquests valors. La finalitat d’aprendre a fer alguna cosa ha apartat la finalitat d’aprendre a pensar per u mateix. Perquè pensar no és rendible ni mesurable.

Ara mateix, és necessari integrar el saber aplicat i empíric amb l’especulatiu.

Prejudicis de l’Educació

La idea que l’Educació ha d’assumir i transmetre uns valors morals ha estat poc acceptada pels responsables de l’Educació, per una sèrie de prejudicis:

  1. L’escola ha de ser ideològicament neutra i només ensenyar a l’alumne els coneixements imprescindibles per a la seua integració a la Societat.
  2. Cal educar sense repressió ni traumes, i cal que s’aprenga sense esforç i sense adonar-se de l’aprenentatge.
  3. La culpa de tot la té el Sistema i no l’individu, per la qual cosa cal fer que canvie el Sistema perquè puguen canviar els individus.
  4. L’escepticisme social desconfia d’uns possibles valors universals.

La Igualtat d’Oportunitats

El Sistema Educatiu posa èmfasi en la Igualtat d’Oportunitats. Però, únicament es preocupa de la igualtat de partida i no de la igualtat de resultats. D’açò n’és bona mostra el fracàs escolar.:

Les desigualtats socials bàsiques, familiars i individuals desbaraten la presumpta igualtat escolar: no tots estan capacitats per estudiar el mateix, ni tenen les mateixes circumstàncies: manca d’espai i condicions físiques per estudiar, de pares que llegeixen, de llibres a casa... No hi ha una igualtat com a punt de partida, i l’escola haurà de ser un element de correcció de les desigualtats, adoptant mesures més diferenciadores i individualitzades.

Per això, caldria flexibilitzar i adaptar l’ensenyament a la realitat de l’alumnat, garantint les possibilitats de totes les persones.

3.- La televisió

La telev20071011002308-tele-i-xiquets.jpgisió reflecteix i construeix la realitat social, influint en la creació d’hàbits, costums i actituds. La televisió està produint:

  • Dèficit de valors morals
  • Descontent personal i social
  • Crispació
  • Individualisme egoista
  • Importància de l’ostentació i l’opulència
  • Amagar la pobresa i venerar la riquesa
  • Manca d’espiritualitat i èmfasi en el materialisme

Característiques de la televisió i els seus programes:

  • Hiperinformació: informació sempre "actual", superficial i passatgera, amb un ventall ampli però fragmentat, sense integrar.
  • Consum passiu. El zapping és l’única possibilitat d’interacció i canvi .
  • Il·lusió de comprensió: com es veuen les imatges i s’ouen els sons sense possibilitat de parar i tirar enrera, sembla que es comprén tot.
  • No necessita d’activitat cognitiva: els imatges i els sons entren sense fer cap d’esforç.
  • Producte de consum, finançat per la Publicitat
  • El negoci, com a objectiu fonamental

L’Escola, la Televisió i la Família han de complementar-se, com als tres organismes fonamentals en l’educació actual de les persones. No pot deixar-se’n cap dels tres de banda, sinó cal interrelacionar-los i potenciar-se mútuament.

Des de l’Educació cal intervindre per canviar la inèrcia existent, i aconseguir que la televisió responga al seu paper de servei públic que també educa. I com a tal s’ha d’utilitzar, no deixant que faça el paper de dida impedint que mentre es veu es facen altres coses. Ni caure en la trampa de dir que a la televisió ix el que el públic vol ja que, la televisió mateixa crea les preferències del públic.

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres

0 comentarios

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres